Hugo Arán

Porcausadela

  • Hugo Arán




      • Fotos:



Discografia

Anuario (Porcausadela, 2014)

Sordo (Tato Azevedo, 2008)

Sobre Hugo Arán

Vaig conèixer a l’Hugo Arán el mes de maig de 2009 a Ceutí (Murcia), on va acudir com a participant al Certament Nacional de Cantautors a Cantigas de Mayo, una iniciativa insòlita i meravellosa que, com tantes altres coses bones, el daltabaix d’aquests anys nefastos s’ha endut per davant. Hugo era aleshores la meitat del duet Tato Azevedo, on delegava la guitarra acústica al seu company Pablo Acevedo, el que ja aleshores semblava una incongruència. Un cantautor que no sap tocar la guitarra i delega aquesta responsabilitat en un segon? Vaig tardar poc en comprendre que aquella era la menor de les singularitats d’aquell tàndem. Pablo acariciava les cordes amb la delicadesa de qui toca una cabellera llisa i l’Hugo era el propietari d’una veu dolça, melosa, dúctil. La veu d’un noi sensible que acaba accedint a mostrar les seves vulnerabilitats. Com si et convidés a abraçar-te amb qui l’estiguessis escoltant.

Jo era un integrant del jurat en aquell certament i, encara que no recordo amb nitidesa el transcurs de les deliberacions, suposo que el meu entusiasme va influir en que tato Azevedo acabés obtenint la tercera posició. L’any següent van repetir i van aconseguir la segona plaça del concurs. A les virtuts ja conegudes del duet se li sumava una peça extraordinària: “La cuesta del perro”, una cançó commovedora sobre evocacions i amics de la infància que semblava escrita especialment per a cada oient que encertés en escoltar-la, aquella sensació era tan increïble que Jonás Trueba va encertar resumint-la amb el títol del seu primer llargmetratge: Todas las canciones hablan de mi.

Han passat els anys i, ja sense concursos entremig, l’Hugo torna en solitari amb “Anuario”, un disc que confirma les sospites: és un pou de talent. Al final resulta que el noi d’aires reservats i somiador també sap tocar la guitarra, a la que acaricia amb la finor d’un trobador davant del mar, descalç i amb els peus enfonsats a la sorra. En l’Hugo conflueixen el Mediterrani i, sobretot, el voluptuós salnitre brasiler: Drexler i Márcio Faraco, l’harmonia inesperada i la sorpresa a cada vers.

Fernando Neira, El País

Biografia

Hugo Arán (1980, Barcelona), Músic i lletrista de formació autodidacta, ja en la seva primera etapa és atret per la guitarra i la música brasilera, la qual es deixarà notar més endavant en moltes de les seves composicions.

Al 2004 viatja a Brasil on coneix i aprofundeix els ritmes i harmonies del país. Aquest període, li serveix per començar a escriure i compondre les seves primeres cançons, versionant i agafant com a patró als grans referents com Chico Buarque, Marcio Faraco o Antonio Carlos Jobim entre d’altres.

Al 2007 es trasllada a Granada i forma el duet Tato Azevedo, juntament amb Pablo Acevedo. Participen en diversos Certamens de Cançó d’Autor i són guardonats amb multitud de premis que els permeten gravar el seu primer disc “Sordo” (2008).

Al 2011 Hugo Aran comença el seu projecte en solitari construint un repertori que barreja estils com la bossa nova, el baiâo, la samba o el jazz.

Al final d’aquest període granadí es proposa gravar “Anuario”, un disc produït per Aure Ortega i Carlos Narea, i amb la col·laboració de músics amb diverses arrels.

La seva música adopta un llenguatge íntim i senzill, esquivant tòpics i llocs comuns. Cançons per un món que gira cada vegada més ràpid i que a vegades demana a crits una mica de silenci.